dimecres, 25 de setembre del 2013

Clar de Lluna Beethoven

Hola tots, avuí hem començat a tocar amb la flauta una peça composada pel famós Beethoven que es titula Clar de Lluna. He trobat per internet un artícle que explica com Beethoven va arribar a escriure Clar de Lluna.

Beethoven estava abatut per la mort d'un príncep a Alemanya , que era com un pare per a ell. El que li va fer patir d'una gran carència afectiva .
La seva mare per desgràcia va morir molt jove . El seu germà biològic mai l'havia ajudat , i els símptomes de sordesa començaven a pertorbar a un punt que ho deixava irritat i nerviós .
Beethoven només podia sentir utilitzant una espècie de trombo a l'oïda . També ell sempre portava un paper o un quadern per poder-se comunicar, però no tota la gent tenia paciència per llegir els seus apunts .
  Notant que ningú ho entenia ni l'ajudava, Beethoven es va retreure i es va aïllar . Va ser per això que va guanyar la fama de misantrop, i  totes aquestes raons van provocar que el músic caigues en una forta depressió. Fins hi tot va arribar a escriure un testament dient que s'anava a suïcidar .

Quan tot semblava estar perdut per a ell, li va arribar una noia cega que vivia a la mateixa modesta pensió en la qual el s'havia mudat . En un moment la dona li va dir gairebé cridant "Jo donaria tot per poder veure una nit de lluna ..." . Bethoveen es va emocionar tant que fins hi tot li van caure unes llàgrimes .
Ell podia posar el seu art en les seves composicions , llavors les ganes de viure se li van renovar i va compondre una de les peces més belles : " Sonata de Clar de lluna" .
A la cançó la melodia imita els passos lents d'una persona ( possiblement els seus) que porten al calaix mortuori del príncep , el seu protector .
Mirant al cel platejat per la lluna , i recordant aquella noia cega , i preguntant el per que de la mort d'un mecenes tan estimat, es va deixar submergir en un moment de profunda meditació ...

Anys després d'haver superat el sofriment , arribaria l'incomparable " Himne a l'alegria " , la 9na simfonia que corona la missió d'aquest compositor, ja completament sord.L' Himne de l'alegria expressa la seva gratitud a la vida per no haver-se suïcidat . Tot gràcies a aquella noia cega , que li va inspirar el desig de traduir en notes musicals, una nit de lluna. Usant la sensibilitat, Bethoveen retrata a través de la melodia la bellesa d'una nit banyada per la claror de la lluna , per a algú que no podia veure-la.

Aquí us deixo la partitura per si la voleu tocar.



2 comentaris:

  1. Guau Àlex1!! Quina història més bonica... Gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres :D

    ResponElimina
  2. Molt interessant Àlex. Avui en parlarem i mirarem si hi ha altres versions de la història

    ResponElimina